La Marta Boan treballa sola en el taller més petit del Poble Espanyol, un recinte turístic de la ciutat de Barcelona que acull tallers d’artistes i artesans. Defineix el seu com a senzill i auster, lluminós i confortable, però sobre tot mínim, en consonància amb la feina que fa, la qual es basa en la simplicitat tot reduint al mínim tant la mida com el propi tractament de les formes.
El primer que em crida l’atenció és la paret blanca on, penjades, hi llueixen les joies de la sèrie “min.” El banc de treball i una taula ocupen la major part de l’espai, tot és reduit.
En parlar del seu procés de treball la Marta em mostra algunes de les llibretes que emplena de dibuixos i anotacions, comenta que té una metodologia on hi ha l’assaig i l’error per avançar dins d’una amalgama de possibilitats. “M’acompanyo d’unes bases formals que m’ajuden a tenir prou control dins de la incertesa” , diu. El seu exercici creatiu consisteix en deixar de banda tot allò superflu, “el pensament en general és complex, m’interessa depurar-lo per arribar a treure tot allò que no és necessari, que forma part del relat, per quedar-me en l’essència”.
Els seus referents artístics es concreten en els llenguatges que intenten aportar una visió singular d’un món global tant en les arts plàstiques, com en la literatura o el disseny i cita com alguns dels seus admirats a l’artista Wassily Kandinsky pel pensament abstracte, l’escriptor Javier Marías per la profunditat dels seus escrits i el dissenyador Martí Guixé per la manera d’afrontar diferents camps de creació.
Les joies de la Marta Boan són fetes d’or i titani, però també fa servir platí, coure i diferents aleacions d’or, així com fils diversos i plàstic. En aquest seu espai hi té les eines bàsiques per treballar i comparteix la Puk, màquina de soldadura elèctrica, al taller de l’Estela Guitart.
Mentre m’ensenya els penjolls de la sèrie “Useful”, fets de titani de diferents colors, els va penjant a la paret tot explicant-me que actualment està treballant en una nova col·lecció que ha titulat “Luxury” dins de l’estètica que anomena “min.” la qual mostrarà a Amaranto-Joies a l’abril,
Em diu que un cop acabades, les joies, es desprenen d’ella mateixa adquirint vida pròpia i llavors permeten ser observades des de diferents punts de vista, “m’adono que amb un procés constant en la creació els propis resultats van definint quina és la cerca. Hi ha un diàleg entre el que busquem i el que descobrim alhora d’observar el que s’ha formalitzat. Hi ha una part de consciència i una altre de sorpresa”.
Entrevista publicada al blog de Montserrat Lacomba “Mar de Color Rosa.com Contemporary Jewelry”
i a Klimt02 Community
http://www.klimt02.net/blogs/blog.php?Id=13
Gràcies!!